Quan una idea t’agafa pel coll
D’on surten les bones idees per escriure?
Aquesta és una de les preguntes que més em fan a tallers, clubs i trobades. I sovint em venen ganes de respondre amb un somriure: «Quan la trobis, ho sabràs». Però això no ajuda gaire, ho sé. Per això, avui, des del ventre de Perfectament imperfecta, us en vull parlar.
Aquesta novel·la no va néixer d’un pla. No vaig seure un dia amb l’objectiu d’escriure sobre la maternitat, la bogeria o la culpa. Va ser el dolor qui em va plantar la llavor. Una vivència personal tan fonda que em recorria per dins com una liana. Jo no sabia encara quin fruit en sortiria, però sabia que no la podia ignorar.
Amb el temps, he entès que una bona idea d’escriptura ha de complir tres requisits molt senzills i molt difícils alhora:
1. Que et cremi per dins.
No val una idea que “estaria bé”. Ha de ser una idea que no et deixi viure tranquil·la. Que et desperti a mitjanit. Que et faci enfadar, emocionar, preguntar-te coses. Si una història no et sacseja a tu, com vols que sacsegi algú altre?
2. Que duri.
Una bona idea no és un one night stand. És una relació. Ha de resistir el pas del temps. Si una setmana després d’anotar-la encara et ronda el cap… si un mes després encara t’emociona… potser ja tens la teva parella narrativa. Si al contrari s’ha esvaït, potser era una fantasia, no una idea sòlida.
3. Que tingui ales.
Per ser novel·la, la idea ha de poder créixer. Ha de tenir trames possibles, personatges que s’hi puguin moure, conflictes que s’hi puguin desplegar. Si només tens una escena, un moment, un sentiment… potser tens una gran microhistòria o un poema, però encara no tens una novel·la. Cal que tingui capacitat d’expandir-se com una xarxa o com un jardí: capes, camins, ombres, flors.
Però com ho saps? Hi ha alguna prova?
Jo proposo aquesta: explica-la a algú que t’escolti de debò. Una persona que et conegui una mica, que no et vulgui impressionar ni et faci la gara-gara. Explica-li en veu alta. Observa’t: T’emociones que en parles? La defensaries per sobre de tot?
I després pregunta’t: la meva història provoca conversa? Convida a continuar parlant-ne?
Si la resposta és sí, és que hi ha quelcom allà dins. Potser no tens el mapa encara, però tens la brúixola.
Curs virtual d’escriptura terapèutica (12 i 13 de juliol)
Tens moltes coses a dir però no saps per on començar?
Et convido a explorar la teva veu interior i descobrir tot el que pots créixer a través de l’escriptura.
Encara ets a temps d’aprofitar la tarifa reduïda fins al 30 de juny.
Serà un plaer acompanyar-te en aquest procés.
Més informació i inscripcions aquí.
Ens veiem a la presentació de Perfectament imperfecta?
