Un tramvia anomenat desig, o com el desig pot ser una gàbia
“Sóc dependent de la bondat dels estranys.” — Blanche DuBois
Aquesta setmana us recomano…
Títol: Un tramvia anomenat desig
Autor: Tennessee Williams
Any de publicació: 2024 (edició original: A Streetcar Named Desire, 1947)
Què explica
Blanche DuBois arriba a casa de la seva germana Stella i el seu cunyat Stanley a Nova Orleans, buscant refugi. Però el que troba és un camp de batalla. Entre l’elegància decadent del món que ha perdut i la brutalitat quotidiana del món que l’envolta, Un tramvia anomenat desig posa en escena una guerra íntima de desig, violència, classe i gènere.
Per què el recomano
Perquè Tennessee Williams és un dels autors més sensibles —i més lúcids— a l’hora de retratar el patiment de les dones dins d’un sistema patriarcal. A la manera d’Àngel Guimerà, però amb una veu americana plena de lirisme i ombra, Williams dona vida a personatges femenins devastats però mai derrotats del tot.
Blanche no és una heroïna, però és impossible no estimar-la. I això és el que fa gran aquesta obra: que ens obliga a mirar la fragilitat com una forma de resistència.
Frase destacada
«No volia realisme. Jo volia màgia. Sí, sí, màgia! Intentava oferir allò que se sol dir encant. I vaig enganyar la gent. No vaig dir la veritat, vaig dir el que hauria de ser veritat. I si això és pecat, doncs que em condemnin!»
Ideal per a...
Lectors i lectores que volen sentir. Que no tenen por de l’ambivalència. Que busquen una literatura que no només explica històries, sinó que travessa. I per a tothom que alguna vegada s’hagi sentit desplaçat, fràgil o fora de lloc.
Avui es publica Perfectament Imperfecta
El podeu comprar en català (Univers) o en castellà (Catedral)
Ens veiem el dia 27 de juny a la presentació de Barcelona:
